El nou capellà d’una parròquia estava tan nerviós en el seu primer sermó, que quasi no va poder parlar. Abans del segon sermó, va preguntar al rector com podria fer-ho per relaxar-se.
Aquest li va contestar que abans de pujar al púlpit posés una mica de vodka a l’aigua i que després d’uns xarrups sortiria més relaxat.
El diumenge següent va posar el consell en pràctica i es va sentir de meravella durant el sermó.
L’endemà, en tornar a la rectoria es va trobar una nota del rector:
Benvolgut pare:
M’alegra veure que ha perdut vostè la vergonya de la primera vegada i que segueix els meus consells. Tinc però algunes observacions a fer-li sobre la seva missa d’ahir:
1- La pròxima vegada prengui xarrupets d’aigua amb gotes de vodka i no el vodka a raig.
2- No posi llimona ni glaçons al calze.
3- El missal no és un posagots.
4- El mantell de la Puríssima, no pot fer-se servir com a tovalló.
5- Hi ha 10 manaments, no 12.
6- Hi va haver 12 deixebles, no 10.
7- No ens referim a la creu com “aquella T grossota”.
8- No ens referim a Nostre Senyor Jesucrist i els Apòstols com a “Txus” i els seus col·legues.
9- David va derrotar a Goliat amb una fona i un roc. No li va volar el cul amb TNT.
10- No ens referim a Judes com a aquell cabró de merda.
11- El Sant Pare és un personatge sagrat, no castrat. I tampoc no ens referim a ell com “El Padrí”.
12- El Pare, el Fill i l’Esperit Sant, no són el papi, el júnior i l’aparegut.
13- Judes va vendre Jesús al Sanedrí, no al Corte Inglés i va ser per 30 monedes d’or, no per mil euros.
14- Finalment, el Faraó va enviar els jueus al desert, no a prendre pel sac.
Atentament: El rector.
Crèdits: La imatge del capellà jove ha estat extreta de Freepik.
Altres continguts
